Fa anys que veiem créixer unes canyes de bambú, poquetes i discretes, i gairebé fem una festa cada cop que un nou brot treu el nas entre les herbes. S'allarguen ràpidament d'un dia per l'altre, i tot i que ho sabem de cada vegada, sempre surt aquell comentari "uuuh, no veus com ha crescut avui???" . Aquest estiu ens hem fixat amb les fulles seques que deixen enrera quan creixen, els primers embolcalls que les ajuden a sortir de sota l'herbassar. Són unes fulles amples i resistents, semblen pergamins, amb una textura ratllada, que conviden a explorar-les, a manipular-les i fer-ne quelcom.
De moment, n'hem fet uns cistellets per posar-hi les espelmes de citronella, que allunyen els mosquits de la taula en les vetllades d'estiu a la fresca, i les hem guarnit amb la menta del jardí i unes boletes que semblen tomàquets. Les mateixes construccions s'han convertit en vaixells que, carregats de boletes vermelles, han navegat una estona pel riu...
Qué bonito... Me encanta como queda con las velitas, es chulisimo!
ResponEliminaQue bonito de verdad!
ResponElimina