LLIBRES DE TEXT. CAPÍTOL 2

La metàfora del món per un forat

El llibre de text és un material que tendeix a la homogeneïtzació i que potencia més la memorització que la construcció del coneixement. Perquè s’utilitza, doncs, si no ajuda als nostres fills i filles a aprendre?

La responsabilitat, segons la nostra manera d’entendre les coses, NO es pot atribuir exclusivament al col·lectiu de mestres. Hi ha molts factors que dificulten que puguin fer bé la seva feina:  grups amb moltíssims  alumnes , cada vegada més diversos, cada vegada més complexos, cada vegada més interconnectats; pocs recursos personals, materials i econòmics per a donar resposta a la complexitat de les aules; escassísims recursos destinats a la formació permanent; .......i un llarg etcètera que fa que el treball del mestre i de la mestra sigui una tasca àrdua i difícil. D'altra banda, si el que es fa és retallar en formació, en hores de planificació, en hores de coordinació i s'amplia l'horari lectiu del mestre (en el mateix temps i menys sou, més hores d’atenció directa als alumnes), s'està afavorint anar per la via còmoda del llibre. Tan sols cal arribar a classe, obrir la pàgina que toca i anar fent.

Tots hem de treballar en condicions pèssimes, diran uns. De 9 a 5 i tres mesos de vacances, diran els altres. Però el que és cert que fer (bé) de mestre és francament complicat.

L’estructuració del sistema educatiu és responsabilitat de l’administració educativa. Perquè posa tants entrebancs als mestres per a que facin bé la seva feina? Perquè posa les condicions per a que les mestres no puguin fer pràcticament res més que utilitzar un llibre de text? Perquè  no es recolzen, a la pràctica, les innovacions educatives?  No serà perquè no interessa que es deixi d’utilitzar el llibre de text? No serà perquè hi ha interessos econòmics de l’administració relacionats amb els grans grups editorials o amb l’església?

I davant d’aquest panorama, com ens podem posicionar nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes?

to be continued.....

LLIBRES DE TEXT. CAPÍTOL1

La metàfora de l’àliga i la granota

Aquests dies, els que tenim als fills i filles escolaritzats, hem hagut d'abonar, la majoria de nosaltres, una quantitat excessiva (i prohibitiva per a algunes famílies) pels llibres de text. Aquesta despesa està justificada des del punt de vista pedagògic? Segons la nostra manera d’entendre les coses, s’estan invertint molts diners (sumeu la despesa de totes les persones de totes les escoles de tot el país) en un material  innecessari i absolutament prescindible. Ho justifiquem a continuació.

Els nens i les nenes van a les escoles a aprendre. Totes i tots. Les investigacions neurològiques dels últims anys indiquen que  l’aprenentatge és un procés complexe.  No s’aprèn memoritzant continguts desvinculats de la pròpia experiència i allunyats del teixit cultural de la comunitat del qui està aprenent.  Perquè, doncs, en les escoles s’utilitzen els llibres de text? Perquè es bombardeja als i a les alumnes amb informacions descontextualitzades amb la hipòtesis optimista que, a la llarga, siguin útils tant a una nena de Badalona com a un nen de Massalcoreig, per exemple? Perquè basem l’aprenentatge dels nostres alumnes en llibres que contenen informacions deslligades de les seves vides quotidianes, allunyades de les seves vivències, experiències i motivacions, i , en alguns casos, que contenen informacions errònies o inclús sexistes?

Rita Levi- Montalcini, neuròloga i premi Nobel de medicina l’any 1986, afirma textualment:   

Les persones aprenem no perquè se’ns transmeti la informació sinó perquè construïm la nostra visió personal de la informació.

L’aprenentatge, per tant, és construcció. I aquest procés de construcció és personal. Per tant, totes i tots aprenem al nostre ritme, en funció de les nostres capacitats ,de les nostres motivacions i del nostre estil d’aprenentatge. I aquesta afirmació és ciència, no utopia. Perquè, doncs, en les escoles s’utilitza un llibre on  tots i totes accedeixen a la mateixa informació i on tots i totes han de resoldre els mateixos exercicis al mateix temps i de la mateixa manera?

La resposta a aquesta qüestió  és complexa. En aquesta entrada ens agradaria centrar-nos en el negoci  dels llibres de text. A qui beneficien els llibres de text? Als alumnes o als grans grups editorials?  Com s’utilitzen els beneficis obtinguts en les vendes? Us adjuntem un arxiu que parla sobre el tema. Fa posar els pèls de punta. No sé si hi estareu d’acord......

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=121652

to be continued.....