La metàfora del món per un forat
El llibre de text és un material que tendeix a la
homogeneïtzació i que potencia més la memorització que la construcció del
coneixement. Perquè s’utilitza, doncs, si no ajuda als nostres fills i filles a
aprendre?
La responsabilitat, segons la nostra manera d’entendre
les coses, NO es pot atribuir exclusivament al col·lectiu de mestres. Hi ha
molts factors que dificulten que puguin fer bé la seva feina: grups amb moltíssims alumnes , cada vegada més diversos, cada
vegada més complexos, cada vegada més interconnectats; pocs recursos personals,
materials i econòmics per a donar resposta a la complexitat de les aules;
escassísims recursos destinats a la formació permanent; .......i un llarg etcètera
que fa que el treball del mestre i de la mestra sigui una tasca àrdua i
difícil. D'altra banda, si el que es fa és retallar en formació, en hores de
planificació, en hores de coordinació i s'amplia l'horari lectiu del mestre (en
el mateix temps i menys sou, més hores d’atenció directa als alumnes), s'està
afavorint anar per la via còmoda del llibre. Tan sols cal arribar a classe,
obrir la pàgina que toca i anar fent.
Tots hem de treballar en condicions pèssimes, diran
uns. De 9 a
5 i tres mesos de vacances, diran els altres. Però el que és cert que fer (bé) de
mestre és francament complicat.
L’estructuració del sistema educatiu és responsabilitat
de l’administració educativa. Perquè posa tants entrebancs als mestres per a
que facin bé la seva feina? Perquè posa les condicions per a que les mestres no
puguin fer pràcticament res més que utilitzar un llibre de text? Perquè no es recolzen, a la pràctica, les
innovacions educatives? No serà perquè
no interessa que es deixi d’utilitzar el llibre de text? No serà perquè hi ha
interessos econòmics de l’administració relacionats amb els grans grups
editorials o amb l’església?
I davant d’aquest panorama, com ens podem posicionar
nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes?
to be continued.....
