E

dilluns, 8 de desembre de 2014

CABELLS BLANCS... CABELLS BLANCS??... SÍ, CABELLS BLANCS!

"Jo no em tenyeixo. I punt." Això és el que penso cada cop que la perruquera em pregunta "quan hi posarem color?". Ho penso, però la meva prudència em fa dir-li que de moment no em fan nosa. 

No podria dir amb exactitud quant temps fa del primer cop que em vaig trobar un cabell blanc, ja fa alguns anys. Ara bé, el que sí he notat ha estat la seva proliferació els darrers mesos. I el cert és que els he anat donant la benvinguda, amb cautela, per veure com s'anirien col·locant al meu cap, però també amb serenitat, acceptant el pas del temps, com si ho estigués esperant. 


I què hi fa una entrada sobre els cabells blancs en aquest blog on hem parlat de costura, receptes i reciclatge? La resposta està en el fet que els hàbits estètics formen part d'una manera d'entendre la vida, de la mateixa manera que també ho fan els hàbits de consum. Quan vaig començar l'aventura com a blogger, ja fa dos anys, l'objectiu era anar-hi recollint el que fem a casa per reduir i controlar el consum,  i això ens ha fet entrar en un camí sense retorn. El "handmade" o el "homemade" ens ha atansat a un estil de vida més senzill, més sa i més natural. Hem agafat l'hàbit de fer pa, iogurts, galetes, conserves i altres plats, pel que en comptades ocasions comprem productes alimentaris industrials. He après a utilitzar la màquina de cosir, que m'ha fet oblidar de les botigues de roba (ep! la dels nens no puc fer-la, creixen massa ràpid...). Quan hem de fer un regal, gairebé sempre és fet a casa. Hem après a fer sabó i a reduir l'ús de productes de neteja, el vinagre és un gran aliat! I més coses faríem si disposéssim de més temps... En aquest temps hem après a comprar més per necessitat que per caprici. Tot plegat ens fa tendir cap a una vida més senzilla i ens ajuda a desempallegar-nos de necessitats relatives. 

I en aquest temps d'aprenentatge han aparegut els cabells blancs, també de forma senzilla i natural. No sento la necessitat de cobrir-los de tint, no sento la necessitat de tenir una aparença diferent de la que el meu creixement-envelliment comporta. De forma natural vull semblar l'edat que tinc, per què els cabells blancs no em posen anys a sobre, em posen els meus prop de quaranta anys. Clar, a la majoria de dones de quaranta anys no els veiem els cabells blancs, però no per què no en tinguin, sinò per què no els mostren... Si em tenyís potser me'n treuria alguns, però no en veig la necessitat i tinc la sensació que entraria en una mena d'esclavitud estètica. M'agrada tenir l'edat que tinc, sempre m'ha agradat i com més va més m'agrada... i si això ho segellen els cabells blancs, m'està molt bé! 


2 comentaris:

  1. Fa ja uns anys que cada cop que vaig a la pelu em diuen que hauríem de fer alguna cosa amb les canes (que en el meu cas surten en lloc discret! bé, cada cop menys, està clar...), i així anem! cada vegada trigo més en fer-los una visita! jajajaja deu fer any i mig que no hi poso els peus!!

    ResponElimina

Què hi dius?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...