E

dilluns, 25 de març del 2013

TROC AMB LA "SUEGRI"



La meva sogra és una experta amb el ganxet (ella li diu crochet) i amb la mitja (tejido). Podria passar-se hores i hores fent i creant amb els fils i la llana. Hem tingut la sort de tenir-la de visita a casa per una temporada, així que li vaig proposar un troc: un curset d'iniciació a aquestes labors, a canvi d'alguna cosa que li pogués cosir jo mateixa. 
Aquesta és la meva part del troc: un estoig per endreçar les agulles de ganxet, cosa que ella no es faria mai per què no li agrada gens cosir a màquina.

Vaig utilitzar una tela d'Ikea i per dins un retall de feltre vermell. D'aquests estoigs n'haureu vist molts per la xarxa. El primer estoig enrollable que vaig veure va ser a Small+friendly, m'encanta per què destaca per la seva simplicitat, i està al llistat de "projectes per a fer algun dia".
Els resultats de l'altra part del troc, la mitja i el ganxet, aniran sortint poc a poc... el cert és que m'ha agradat i enganxa!



dijous, 14 de març del 2013

PRIMER PROJECTE DE COSTURA

Des de sempre m'ha costat desfer-me de les coses que no utilitzo perquè crec que en algun altre moment em  podran servir. I, de fet, tot sovint acabo reciclant-les. Aquesta tendència a anar acumulant "trastos" s'ha agreujat des que m'he enganxat als blogs d'emprenedores costureres, supermamis creatives, (...uff unes cracks). La cosa és que ara tinc un munt de peces de roba esperant una nova vida. Bé, ara ja n'hi ha dues menys, ja que una camisa i un polo (del seguidor incondicional) s'han unit per sempre (o al menys per una temporada ben llarga) en aquesta bossa:

Tot i haver-me empapat d'infinitat de DIYs i tutorials claríssims i fantàstics, m'ha costat més del que em pensava. He hagut de fer i desfer uns quants cops, però puc dir que he après moltíssim durant el procés! 

Entre el fer i desfer vaig veure en aquesta pàgina una bossa de labors xulíssima i vaig pensar que la meva també tindria aquesta funció. Així que vaig afegir-li unes butxaques interiors per guardar les agulles de fer mitja i les de ganxet. Per fer-les vaig aprofitar la màniga de la camisa.




No està pensada per ser reversible, però l'he girat per què veieu bé com és per dins. Per la butxaca interior he aprofitat la màniga de la camisa.

De moment, només està plena de ganes d'aprendre a teixir... he fet alguna prova i enganxa... Em ronden pel cap uns quants projectes, però cada cosa al seu temps.



dijous, 7 de març del 2013

SAMARRETES PERSONALITZADES


Aquesta no és una idea nostra, no, ho hem de reconèixer (i quan trobi l'enllaç d'on ens vam inspirar, l'afegirem), però ens ha agradat molt i l'hem fet per regalar a una amigueta que feia l'aniversari.

Només cal una samarreta llisa, pintura tèxtil, taps de plàstic de diferents mides i cinta de pintor.

1. Amb la cinta de pintor dibuixem la lletra, posant la cinta pel contorn. Abans de començar a estampar posem paper de diari o cartró dins la samarreta per què no es taqui la part de darrera. 

2. A partir d'aquest moment és tan senzill com anar estampant amb els taps de plàstic l'espai de la lletra. 

3. Deixem secar i treiem la cinta de pintor. 

4. Planxar posant un drap sobre la pintura per tal de fixar-la bé a la samarreta. 



En aquest cas, sota la lletra, hi hem afegit uns cercles dels mateixos colors que hem utilitzat en l'estampat. No ho digueu a ningú, però ens han servit per tapar unes gotetes de pintura que s'han escapat... Tanmateix el resultat ens ha agradat força. També hi hem afegit beta de color fucsia a mode d'etiqueta. A la destinatària també li ha agradat! i això ens dóna molta satisfacció. 



dissabte, 2 de març del 2013

LLIBRES DE TEXT. CAPÍTOL 2


La metàfora del món per un forat

El llibre de text és un material que tendeix a la homogeneïtzació i que potencia més la memorització que la construcció del coneixement. Perquè s’utilitza, doncs, si no ajuda als nostres fills i filles a aprendre?

La responsabilitat, segons la nostra manera d’entendre les coses, NO es pot atribuir exclusivament al col·lectiu de mestres. Hi ha molts factors que dificulten que puguin fer bé la seva feina:  grups amb moltíssims  alumnes , cada vegada més diversos, cada vegada més complexos, cada vegada més interconnectats; pocs recursos personals, materials i econòmics per a donar resposta a la complexitat de les aules; escassísims recursos destinats a la formació permanent; .......i un llarg etcètera que fa que el treball del mestre i de la mestra sigui una tasca àrdua i difícil. D'altra banda, si el que es fa és retallar en formació, en hores de planificació, en hores de coordinació i s'amplia l'horari lectiu del mestre (en el mateix temps i menys sou, més hores d’atenció directa als alumnes), s'està afavorint anar per la via còmoda del llibre. Tan sols cal arribar a classe, obrir la pàgina que toca i anar fent.

Tots hem de treballar en condicions pèssimes, diran uns. De 9 a 5 i tres mesos de vacances, diran els altres. Però el que és cert que fer (bé) de mestre és francament complicat.

L’estructuració del sistema educatiu és responsabilitat de l’administració educativa. Perquè posa tants entrebancs als mestres per a que facin bé la seva feina? Perquè posa les condicions per a que les mestres no puguin fer pràcticament res més que utilitzar un llibre de text? Perquè  no es recolzen, a la pràctica, les innovacions educatives?  No serà perquè no interessa que es deixi d’utilitzar el llibre de text? No serà perquè hi ha interessos econòmics de l’administració relacionats amb els grans grups editorials o amb l’església?

I davant d’aquest panorama, com ens podem posicionar nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes?

to be continued.....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...